La flor de lis i la maragda
Què volien fer els francesos a l'illa d'Eivissa l'estiu de 1665? Quin interés tenien en aquella illa seca i dura? Cobdícia? Estratègia? Comerç? A primera vista, poca cosa podia oferir l'illa, on uns pocs milers d'habitants patien per traure-li suc per a poder sobreviure. Però alguna cosa interessava els ministres de Lluís XIV quan hi havien enviat una joia misteriosa i maligna.
Eivissa es va convertir per uns mesos en un punt calent en la lluita entre països i entre classes socials d'ací i d'allà. Un capítol més en la interminable guerra entre els regnes dels Àustries i la monarquia francesa es va desenvolupar a les aigües de les Pitiüses. Els afanys dels soldats, religiosos, prohoms, pescadors, menestrals, llauradors i mercaders conflueixen pels designis dels poderosos com peces a un tauler d'escacs.
A una illa sense noblesa, els pagesos com Toni Planells treballaven la terra i patien tota mena d'injustícies per part dels prohoms eivissencs, els quals controlaven amb mà de ferro els mecanismes del poder illenc. Però Toni tenia el geni curt i la memòria llarga. A més, no estava tot sol, la resta d'homes i dones de la mà de fora, la classe desafavorida, compartien els greuges.
La tardor de 1665 va portar una oportunitat...
Primera part
La vida a l'illa d'Eivissa transcorria entre sequeres i treball dur. Les ambicions i els conflictes entre els seus habitants no eixien de l'àmbit reduït de l'illa. En canvi, la seua posició a la perifèria del regne dels Àustria, prop de les rutes entre la península Ibèrica i la península Itàlica va atraure la mirada de Jean-Baptiste Colbert. Es convertia en una peça en els escacs de la lluita pel domini continental. El capità Jean-Michel Petit i una esquadra de vaixells francesos atracaren a l'illa l'estiu de 1664.
Segona part
Un dels prohoms de l'illa no en tenia prou amb la seua posició de poder, calia demostrar-ho a tothom i passar per damunt de tots i totes, abusant sense por a les conseqüències. Les lluites entre prohoms i desafavorits es pausaren l'estiu de 1665 quan el capità Jean-Michel Petit va tornar a l'illa amb una força formidable. Què volia França de l'illa d'Eivissa?
Tercera part
La tardor de 1665 va donar un respir als illencs i, a poc a poc, va retornar la normalitat a la dura vida a les Pitiüses. Tanmateix, les conseqüències de la visita dels francesos al quartó de Santa Eulària des Riu, al nord-est de l'illa, es feren patents. El governador, Isidoro Sanz, i altres poderosos agafaren el camí a Santa Eulària des Riu a posar en el seu lloc als pagesos. No n'eren conscients d'allò que els anava a ocórrer.