Ir al contenido

Una metxa per encendre.

València 1663

Violenta i exagerada, religiosa i supersticiosa, dolosa i festiva, València al segle XVII estava plena de bandositats, assassinats, frares, revenges, bandolers, ajusticiaments... Un món convuls sobrevivia als carrers de terra de la capital del Túria. La lluita pel poder al regne entre distintes faccions nobiliàries es mesclava amb l’ambient opressiu de la religiositat contrareformista, matisada per l’alegria de la llum de la mediterrània i per la laboriositat de la gent del poble.

Un llaurador desafortunat convertit en bandoler, un orfe dels carrers amb noblesa d’esperit, una dona intel·ligent al servei d’una casa noble, un vell morisquet artesà, una meretriu no del tot penedida, un comerciant francés ben plantat i un llaurador angoixat pels deutes, tracten de sobreviure a la situació d’opressió i misèria que sofria la major part de la població valenciana a la dècada de 1660.

La paciència tenia un límit i un alçament aguaitava a la porta...


Ressenya de la novel·la

Primera part

Un recorregut per la misèria de la gent del poble i els bruts jocs de poder dels nobles i poderosos. A més de les festes més populars a la València del segle XVII, ciutat descrita amb tota mena de detall. 

Els llauradors de la rodalia de València, que sofreixen l'opressió i les injustícies de la societat de l'Antic Règim foral, raonen i parlen què poden fer...


Segona part

La violència envoltava tota la vida dels valencians del sis-cents. En tots els àmbits es treia el rovell als punyals i s'apuntava amb les armes de foc per menys que res.

La misèria expulsava els homes dels camps a la muntanya on acabaven per formar part de quadrilles de bandolers, moltes d'elles a les ordres de les bandositats nobiliàries del regne.

L'atreviment d'alguns d'ells no tenia límits...

Tercera part

Persecucions, revenges i fets d'armes per les serralades i camins de la governació de València. 

La lluita pel control dels àmbits de poder no cessava, encara que uns prevalien per damunt dels altres momentàniament, la qual cosa deixava peces fora del tauler de joc.

Cadascú tractava de tornar a vore una nova eixida del sol...

Fe d'errates de la primera edició, detectades pels lectors

  • Pàgines desordenades
En alguns exemplars, la pàgina 584 és la 583, la 585 és la 584 i la 583 és la 585.Pàgina 53En lloc de "perquè" hauria de ser "per què".
  • Pàgina 72
  • Perquè la malvolença, en lloc de per què la malvolença.
  • Pàgina 89
  • Dos paraules juntes: millor que.
  • Pàgina 91 
Dos "que" consecutius.Pàgina 224"En" superflu a final del capítol.Pàgina 321Canviar punt per coma, "virrei. Qui" -> "virrei, qui".Pàgina 331Dos paraules juntes: Aprofitava que.Pàgina 343Llauradors per "lauradors".Pàgina 413Tant per "tany".Pàgina 497Canvia "per tots" per "per a tots".Pàgina 586"A Eivissa caldrà passar menys anys" i no "més anys".